Menorca

Els menorquins empren sovint el nom afectuós de “sa Roqueta” per referir-se a Menorca. Vista damunt el mapa pot semblar senzillament una petita illa al bell mig del Mediterrani, però aquesta percepció canvia quan és vista d’aprop: el seu petit territori amaga infinitat de sorpreses, contrastos i racons amagats. La superfície de Menorca és d’uns 700 km2, i en els punts més allunyats fa només uns 50 km d’est a oest, i poc més de 20 de nord a sud. El punt més elevat, a la muntanya del Toro, està a només 358 metres per damunt del nivell de la mar.

Tanmateix, en una illa tan petita hi podem trobar exemples de quasi tots els ecosistemes mediterranis, una admirable diversitat de flora i fauna i multitud d’espècies en perill d’extinció o d’alt valor ecològic. Per posar un exemple, el 7% de les plantes de Menorca són endemismes, és a dir, espècies úniques al món. A més, el litoral de l’illa té una longitud gens menyspreable: més de 200 quilòmetres de costa majoritàriament verge, esculpida al llarg de segles i mil·lenis per la mà artista de la mar i del vent. Degut a la seva conservació, la costa és plena de paratges inhòspits.

La riquesa d’un patrimoni històric, artístic i cultural únic, manifestació humanitzada de la diversitat mediambiental de l’illa, completa el conjunt d’una illa que ha merescut el reconeixement de Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO.

La relació home-natura ha estat una constant en la història d’una illa amb un territori petit, molt humanitzat i força ben conservat alhora.

L’objectiu de la protecció del territori és precisament preservar l’harmonia del medi ambient amb el desenvolupament socioeconòmic i el patrimoni històric, artístic i cultural de Menorca.

Ser Reserva de la Biosfera representa ser un model de desenvolupament sostenible. Tot i així, l’equilibri entre desenvolupament socioeconòmic i respecte per la natura és fràgil i demana d’esforç i vigilància constant.

EL NORD és més variat, està format per una amalgama de terrenys i materials molt antics. El litoral és molt accidentat i abrupte, i el paisatge és conformat per turons i valls, torrents i zones humides. Els materials que el formen fan que hi predominin els colors foscos. Les cales són molt variades, amb arenes de diferents colors i gruixes, en ocasions formant codolars o macars de grans pedres arrodonides.

EL SUD està format per roques calcàries i marès, de color més blanquer, i és més planer i homogeni que el nord. Tanmateix, la meitat sud de l’illa està solcada per nombrosos i profunds barrancs que imprimeixen caràcter al seu relleu. A diferència del nord, el litoral és més rectilini i hi abunden les platges d’arena fina i blanca rodejades per pinars, com ara Cala Mitjana, que podem veure a la foto.

El litoral és on es donen els canvis més sobtats i sorprenents en el paisatge. La costa és la línia on es troben terra, aigua i aire. En el cas de Menorca, aquests tres elements es caracteritzen com la terra d’una illa de 400 milions d’anys d’antiguitat; l’aigua del mar Mediterrani i l’aire en forma dels vuit vents que assoten l’illa per tots costats: Tramuntana, Mestral, Ponent, Llebeig, Migjorn, Xaloc, Llevant i Gregal.

La relació entre aquests tres elements és molt estreta. Tot i que acostuma a ser harmoniosa, de tant en tant es torna violenta. Bona mostra són les ferides i cicatrius que podem trobar al llarg del litoral en forma de coves, esculls, codolars, platges i penya-segats. Tots aquests elements fan que recórrer la costa de Menorca amb caiac de mar sigui una experiència trepidant. L’avorriment està del tot descartat!